Traducció al català de la publicació original. Consulta el text en castellà
Aquest apunt és d'aquelles coses que segur que ningú no us explicaria. O que només ens passa als qui sortim de la ciutat i ens endinsem en els mons del camp.
Fa temps vaig posar a assecar les bitxos del meu hort. Em van prometre que picaven com mil dimonis.
Un dia em va picar la curiositat de fins a quin punt podien picar, perquè, si n'havia de vendre alguna, volia saber si realment picaven. En vaig arrencar una del manat i li vaig mossegar la punteta, però un pessiguet ben petit. I NO PICAVA. 🙁
I jo, tot fatxenda! La parteixo per la meitat i hi fico la llengua. AAAARRRRGGG. Se'm va adormir la llengua una bona estona amb els 2 mil dimonis a dins. I amb la ximpleria, no sé com m'ho vaig fer, però em vaig ficar el dit a l'ull.
Em vaig quedar cec uns 5 minuts. No us podeu imaginar com fa mal això, has de tancar els ulls i esperar, però si els obres encara cou més… horrorós.
Conclusió: Els bitxos piquen molt i els de Can Pepitu molt més.